El que no coneixes sobre la Diada de Sant Jordi


"Per Sant Jordi, una rosa i un llibre"

Aquesta tradició, que combina el fet religiós amb la rosa com símbol de l’amor i el llibre com a símbol de la cultura, ha convertit el 23 d’abril en el dia més celebrat, compartit i participat per tots els catalans. I, com totes les tradicions ben arrelades, moltes vegades se segueix i es viu sense saber-ne l’origen

 

Des del més tradicional al més innovador

Cert és que la tradició diu que elles regalen un llibre als nois i que ells corresponen amb una rosa, però també cal constatar que en els darrers anys la imaginació ha donat com a resultat detalls d’allò més originals. Per exemple, des d’una galeta decorada amb forma de llibre, rosa o drac; una joia en forma de rosa i molt més.

Per la seva banda, les roses també han experimentat una gran evolució. Si bé la vermella és la més venuda, fins i tot ara ja n’hi ha dels colors del Barça, de la senyera, encapsulades perquè durin moltes setmanes o fins i tot fetes de roba i altres materials que les fa eternes.
Una altra tradició que s’ha mantingut activa en els darrers anys és la del pa de Sant Jordi o del pastís, amb les quatre barres com a grans protagonistes.

 

Un apunt històric

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX i va ser recollida per l'arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibreLegenda sanctorum. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

 

Per què el dia de la rosa i el llibre?

És molt difícil posar una data concreta que marqui l’inici de la tradició popular de regalar roses el dia de Sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que esté constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Aquesta mateixa antiguitat tempta a buscar una relació entre tradició popular i el simbolisme de l’amor cortès que representa la rosa. Però, més enllà de les possibles teories que puguin justificar una tradició, el més important és que s’ha mantingut viva i és un símbol indiscutible de Catalunya.